divendres, 19 d’octubre de 2007

Temors i dubtes


Aquesta matí, mentre estava corrent amb els de la grupetta del dimecres ( sí, no m'he equivocat de dia, avui era divendres), un dels integrants ha comentat que s'havia passat la nit pensant en el que haviem de fer aquest matí, ...dues voltes a Amposta, aprox, uns 10-11 km.


Per aquesta persona, suposava una fita, ja que feia molt temps que no havia corregut tanta estona ni tanta distància, i tenia un cert respecte i temor a veure que podia passar. I ha passat el que sol passar normalment, que res de res, s'ha portat bé, i ha fet les dues voltes perfectament, i amb la seva cara de satisfacció ho demostrava mentre estiravem un cop haviem acabat.

Això m'ha fet reflexionar en les pors i temors que tenim els dies o nit abans d'un repte exigent, que ens fa passar més estona de lo normal en pensar........podré o no podré? ...seré capaç?... i si no ho acabo?...

Si puguéssim canalitzar tota aquesta energia que "gastem" inútilment pensant en aquests dubtes, i la aprofitessem en la mateixa cursa, potser moltes coses canviarien.


Ah, per cert, i sense tenir res a veure amb tot això, jo......també em dic Joan Marc...aquí i a la Xina. ( com deia Jordi, això ara no toca!!!)

3 comentaris:

Manel ha dit...

ok, Joan Marc... però jo me'n recordo d'un a qui li deien "Marcos, canta una".

;·)

Una abraçada,

(i respecte a gastar "tontament" les energies... tens raó, n'aprofitariem molta si tot ho féssim com cal, però deu ser per això que som humans...)

Rosermm ha dit...

Ja ho vaig dir una vegada, són les pors el nostre principal adversari..
R

robert mayoral ha dit...

com portes el tema de l'arròs?? estàs molt enfeinat encara o què?