dilluns, 5 de novembre de 2007

Marató Nova York (2)

Com segur que ja haureu vist a hores d'ara, uns quants cops les imatges del guanyadors de la Marató de Nova York 2.007 per TV, i poques imatges o no cap d'uns atletes que també van guanyar, els que participaven en la categoria de cadira de rodes, que personalment em causen tanta o més admiració que els altres, doncs això....jo els dedico aquest post.

En categoria masculina va guanyar Kurt Fearnley ( Austràlia ) amb un temps final de 1:33:58 h, i en la categorai femenina la suïsa Edith Hunkeler, amb un temps de 1:52:28 h. La meva gran admiració per aquests esportistes.

L'Australià competia en la seva 11a. marató aquest any, guanyant-ne 10, i després de guanyar la de Nova York per segon any consecutiu, pensa tornar l'any vinent per trencar el seu rècord de l'any 2.006.


En canvi, la suïssa Edith Hunkeler, batia el su propi rècord en 48 segons.

És impresionant veure aquests atletes lluitar juntament amb la seva cadira de rodes, quan es troben en mig d'una cursa una pujada que per nosaltres representa poc desnivell. Sempre els he admirat, i sempre els he animat quan els he passat.....i sempre ho faré, segur que ells ho agraeixen de tot cor.

Per cert, el nostre amic Ferran, va arribar amb 3:15:53 h, molt bé també, gran marca, ja ens explicarà ell mateix al seu bloc com li va anar tot.

De la britànica, del keniata i del texà ex-ciclista, en podreu trobar tota la informació que vulgueu en altres llocs, jo avui només vull fer-me ressó d'altres atletes.
Fe de errates: al post anterior vaig ficar que hi participaven 90.000 persones a la marató de NY. No és certa esta informació, van ser molt menys...39.000 . Demano disculpes.

2 comentaris:

Ironxevi ha dit...

Hola Joan Marc, com bé dius, aquests atletes i altres que corren amb altres discapacitats, tant en curses com triatlons, si que mereixen tots els nostres respectes i els nostres anims, ells son un veritable ejemple de la superació del esser humà davant les adversitats. I com bé dius, estic segur que quan els animem en una cursa, ens ho agraeixen de tot cor.

Ferran Heredia ha dit...

A la marató hi havia també atletes amb cadira fent la marató marxa enrera, i multitud de gent amb samarretes contra la leucemia i el cancer, era impressionant com es volcava la gent a animar-los especialment, gent que en un dia d'esforç ens ensenyaven el camí cap a la meta i ens feien cridar-li's "Come on!!!"