dijous, 6 de març de 2008

Marató vs Sentiments


Hi ha cops a la vida, que afortunadament, et fa viure moments impagables i que fan que estrenyin uns llaços ben forts entre persones que caminen en una mateixa direcció i sentit, i que mai més oblides....aquest és un clar exemple, minuts després de la marató de Barcelona 2.008, amb Bernat i Eva !!!


De vegades la rutina, i suposo que mes encara en el mon de l'esport, et fa oblidar la veritable motivacio que ens porta cada diumenge a posar-nos de curt. Suposo que hi ha gent que pensa que som uns narcicistes, uns egocentrics que nomes pensem en les nostres marques i que no parem de passar-nos les nostres "superfites" per damunt. Se que es dificil anar a cada cursa ple de motivacio, amb la sang bullint dintre nostre i sobretot tenir molt present el perque un dia vam decidir que la nostre vida anes lligada, per sempre, al mon de l'esport. Se que es dificil pero no imposible.

Mai oblidare la Marato de Barcelona 2008, per moltes coses, pero mai l'oblidare. Podria dir que mai l'oblidare per haver pogut anar amb una acreditacio al coll com a premsa gracies a una grandisima persona com es l'Eva Fontecha. Podria dir que mai l'oblidare per haver pogut seguir a poquisims metres als primers atletes, aquells que tant admirem. Ho podria dir per haver pogut seguir als grans de casa nostre com el Nacho Caceres, Carlos Gil, Victor Estepa, Marcel Zamora.......Podria dir que mai l'oblidare per haver pogut recorrer la meva ciutat, disfrutant del que mes m'agrada. Podria dir que mai l'oblidare per haver tingut camp lliure a la linia d'arribada amb la meva camera a la ma. Podria dir que mai l'oblidare per haver pogut fer un munt de fotos per fer feliç a moltissima gent. Podria dir que mai l'oblidare per haver compartit una estona amb el Sr. Blanco, el Sr. Anton o tants altres. Pero aquests no son els motius....

Vaig aparcar la moto i em vaig reunir amb l'Eva (et mereixes tres monuments de tots nosaltres) a la linia d'arribada quan el marcador ensenyaba el crono per sota de les tres hores. Era un gran espectacle. Teniem una vissio privilegiada de les cares dels grans protagonistes, tots i cadascu dels atletes participants. Cada participant era una gran historia, de superacio, de objectiu aconseguit. Segur que cadascu feia un gran recordatori del que suposa preparar una marato. Vam veure l'arribada de molts amics fins que....... vam veure el gran Joan Marc Fons:

"Joan Marc, quan vam anar a felicitar-te no ens esperavem aquell magnific moment que ens vas regalar. Recordem que estaves parlant amb un altre atleta quan amb una abraçada et vam felicitar per la teva fita. Si et soc sincer no teniem ni idea de la teva anterior marca ni si havies preparat o no la marato.
Recordem com estavem parlant, fins que l'Eva et va recordar que aquella medalla, la que et defineix com a finisher de la marato de Barcelona 2008, l'havies de grabar amb el teu nom i el teu temps. Recordem que la vas agafar, te la vas mirar i amb un "ostia Bernat, 3.30 hores!!!!!" vas començar a treure tots els sentiments que portaves dintre.
Recordem com els teus ulls s'omplien d'unes llagrimes apunt de sortir. Recordem com no podies articular paraula i nomes tu sabies el que realment volies dir amb els teus "ostia tiu", "es increible" o "no m'ho crec". Recordo com l'Eva es va girar per amagar que la seva emocio l'havia fet plorar. Recordo com jo mateix tambe em vaig emocionar, i no saps com, al veure't aixi. Recordo com no podia fer altre cosa que abraçar-te.
Mai oblidarem l'arribada de marato de Barcelona. Potser si oblidarem qui la va guanyar o quina marca va aconseguir. Pero et puc prometre que mai oblidarem un moment tant especial com ens vas fer passar."

Despres de l'arribada del Joan Marc van haver tantes i tantes mes que van provocar que els nostres ulls "parlesin" que no vam marxar fins al tancament de la competicio. Vam estar mes de 3 hores alla plantats intentant adivinar l'historia de cadascu dels participants que feien sonar la catifa de champion chip.

"Joan Marc, ara fara un any que ens vam coneixer a l'Ironcat. Des del primer moment em vas demostrar del que estas fet. Gran persona, gran amic, gran company..... Despres ens vam veure a Banyoles i encara m'ho vas demostrar mes. I durant aquesta marato de Barcelona m'has desmontat. FELICITATS SENYOR JOAN MARC FONS"

Tant de bo el mon gires al voltant de persones com el Joan Marc Fons.


BERNAT & EVA

8 comentaris:

Mariona ha dit...

No comment... la pell de gallina!! Una abraçada ben forta!

Oriol ha dit...

ostres! quina crònica més maca! molt emocionant! Com anem de vent per aquí baix?

AngelIGD ha dit...

Snif ......impresionant, i felicitats per la gran marca a la marato, tot i patir la última setmana!!!! Aixi que MOLTÍSIMES FELICITATS i espero que ens tornem a veure a l IRONCAT 8(si no hi ha res greu que ens ho impedeixi)

Ironxevi ha dit...

Com bé digueu, hi ha tantes histories i tantes emocions com corredors corren, i aixó crec que és el que fa gran aqeustes proves, més enllà del nom i de la marca del guanyador. Felicitats Joan Marc

Alex ha dit...

Ja sou 3 grans persones!!!
Una abraçada

Alex ha dit...

Ja sou 3 grans persones!!!
Una abraçada

Byk ha dit...

...quines cróniques...chapeau!!! Joan Marc segueix sent així!!!! un crack!!

Santi Pons ha dit...

Sense paraules! Felicitats a tots 3!!!!