divendres, 22 de maig de 2009

Imatge del Ironcat 2009

Foto: blog de Toni Riera

Si m'haig de quedar amb una imatge de la sisena edició de l'Ironcat, aquesta és la del nostre amic Toni Riera, que en una de les voltes del segment ciclista, fins i tot va tenir temps per parar un moment per a que la seva petita Berta li fiqués bé el casc. Una foto que defineix bé l'ambient de la prova.........!!!

dimarts, 19 de maig de 2009

Dave Scott......crashhhhh !!!!!


El sis cops guanyador de l'IM de Hawaii Dave Scott, ha estat victima d'un accident de trànsit quan un cotxe l'ha embestit mentre estava entrenant amb bicicleta a la localitat de Boulder (Colorado) que és on resideix. Possible fractura de clavícula i alguns ossos més, i un gran susto, per aquest mite dels anys 80, protagonista dels primers videos de triatló que ens arribaven de més enllà de l'atlàntic.


Si els més jovenets voleu conéixer una mica més de la seva llegenda, ho podeu fer a la seva pàgina web.

dilluns, 18 de maig de 2009

Run 4 your brain

M'ha emocionat llegir les paraules del meu amic Jordi Antolí (encara que propers en la distància, ens hem conegut ja amb una edat), i no sé, hi ha cops que que no saps res més que dir, només que ....gràcies, gràcies i gràcies !!!!

"..................les persones no som pel que som.....sino pel com ho fem."

divendres, 8 de maig de 2009

Sala d'espera


Precisament aquest és el lloc on em trobo ara mateix, a l'espera de que em diguin dia i hora per la intervenció quirúrgica que m'ha de fer poder tornar a córrer ben aviat. Sembla ser que tot anirà bé, i que mecànicament el peu no quedarà molt afectat, però mentrestant....malauradament aquests darrers 3 mesos he hagut d'estar força estones en aquest indret, tan tètric alguns cops, com curiós d'altres...

I em refereixo a l'adjectiu curiós, no pel lloc en si mateix, si no pels personatges que hi abunden, i que van d'un extrem fins l'altre, i tots, i cadasqun d'ells amb les seves manies i peculiaritats pròpies.

Et trobes al típic despistat, que fins i tot portant per escrit el dia, l'hora i la sala on el visitaran, encara acaba preguntant: - que visita aquí el Dr. XX ? fa estona que ha començat ?

Després, com no podia ser, et trobes als encantadors personatges de la 3a. edat que no paren de remugar: -ja està bé, ja............m'havien donat visita per les 17.00 h, i ja són les 17.05 h i encara no m'han cridat ( que deuran dir quan seran les 18:00 i realment encara no l'hauran cridat?)

Després arriba el gran tòpic dels tòpics, arriba el moment del sr."m'han trobat de tot"...sí, si, aquell que sempre diu: - he vingut per una cosa, i me'n han trobat 5 coses més que no tenia abans....puaf !!!

I que dir, d'aquells, o més ben dit aquelles, que quan una senyora entra a la consulta i un cop tancada la porta, només fan comentaris per sota al nas, tipus: - jo tinc una jaqueta com aquella, però a mi em queda millor-. O tipus, - has vist Marieta, que grassa que està?-.

Tornem als encantadors personatges de la 3a. edat, amb el seu moment culinari: - doncs jo i el meu home, amb una mica de verdureta ( sense sal ni oli, evidenment) passem tota la setmana, i ben bona que està-...........Llavors surt la meva veu interior que crida: Mentiraaaaa !!!, de bona no deu estar ni ganes, sense sal ni oli, puafffff.................i damunt ho dieun en veu alta, com si fardessin d'allò, ... prediquen el que no fan.

I sempre et trobes a l'amable de torn:- segui, segui, si us plau.........que a mi ja em toca ara.- I resulta que des de que li ha deixat la seva cadira fins que li toca, passa una hora bona.

Bé, i així podriem seguir, fins no parar....però bé, no és just predicar allò que potser un dia, nosaltres també farem, així que si us sentiu identificats, ja ho sabeu..................esteu com jo...a una sala d'espera !!!

dimarts, 5 de maig de 2009

Monegros

Foto: Claudio, Vicent, Rogelio i jo.

Foto: Amb Vicent un cop acabada la prova.

Al final he pogut complir amb un desig que ja feia uns quants anys, que per calendari no podia ser, i era el de fer poder fer la marató dels Monegros en btt, a Sarinyena ( Osca).

Encara que la meva btt no estava en condicions òptimes per disputar aquesta prova, les ganes d'anar-hi van fer que enfilessim carretera ...i manta !!!

Ens vam presentar amb Vicent, Rogelio i Claudio, cadasqú amb objectius ben diferents, però al final molt semblants. La prova es perfecta per mi, sense camins de trialeres, i molt per rodar, però que molt.....encara que apretés massa l'accelerador des de l'inici, i ho pagués seriosament cap al final...però no importa, m'ho vaig passar molt bé.

A tothom que li agradi la btt, algun dia ho hauria de provar, 1.500 bikers per camins de terra ben senyalitzats, i tragant pols i més pols,..........s'ha de viure un cop almenys.

Amb la fideuà final no ens vam atrevir, però un got d'antioxidants sí que va caure, i ben fresquet que estava...........

Tornaré més anys, però amb la lliçó ben apresa de que qui més corre al començament.....no té perquè arribar més aviat !!!

Ara, a esperar el dia de l'operació, que serà la primera quinzena de juny, i a recuperar el més aviat possible el peu, i pensar en altres objectius.