divendres, 8 de maig de 2009

Sala d'espera


Precisament aquest és el lloc on em trobo ara mateix, a l'espera de que em diguin dia i hora per la intervenció quirúrgica que m'ha de fer poder tornar a córrer ben aviat. Sembla ser que tot anirà bé, i que mecànicament el peu no quedarà molt afectat, però mentrestant....malauradament aquests darrers 3 mesos he hagut d'estar força estones en aquest indret, tan tètric alguns cops, com curiós d'altres...

I em refereixo a l'adjectiu curiós, no pel lloc en si mateix, si no pels personatges que hi abunden, i que van d'un extrem fins l'altre, i tots, i cadasqun d'ells amb les seves manies i peculiaritats pròpies.

Et trobes al típic despistat, que fins i tot portant per escrit el dia, l'hora i la sala on el visitaran, encara acaba preguntant: - que visita aquí el Dr. XX ? fa estona que ha començat ?

Després, com no podia ser, et trobes als encantadors personatges de la 3a. edat que no paren de remugar: -ja està bé, ja............m'havien donat visita per les 17.00 h, i ja són les 17.05 h i encara no m'han cridat ( que deuran dir quan seran les 18:00 i realment encara no l'hauran cridat?)

Després arriba el gran tòpic dels tòpics, arriba el moment del sr."m'han trobat de tot"...sí, si, aquell que sempre diu: - he vingut per una cosa, i me'n han trobat 5 coses més que no tenia abans....puaf !!!

I que dir, d'aquells, o més ben dit aquelles, que quan una senyora entra a la consulta i un cop tancada la porta, només fan comentaris per sota al nas, tipus: - jo tinc una jaqueta com aquella, però a mi em queda millor-. O tipus, - has vist Marieta, que grassa que està?-.

Tornem als encantadors personatges de la 3a. edat, amb el seu moment culinari: - doncs jo i el meu home, amb una mica de verdureta ( sense sal ni oli, evidenment) passem tota la setmana, i ben bona que està-...........Llavors surt la meva veu interior que crida: Mentiraaaaa !!!, de bona no deu estar ni ganes, sense sal ni oli, puafffff.................i damunt ho dieun en veu alta, com si fardessin d'allò, ... prediquen el que no fan.

I sempre et trobes a l'amable de torn:- segui, segui, si us plau.........que a mi ja em toca ara.- I resulta que des de que li ha deixat la seva cadira fins que li toca, passa una hora bona.

Bé, i així podriem seguir, fins no parar....però bé, no és just predicar allò que potser un dia, nosaltres també farem, així que si us sentiu identificats, ja ho sabeu..................esteu com jo...a una sala d'espera !!!

4 comentaris:

Ramon Bernaldo ha dit...

doncs jo tenia que anar-hi ahir i he passat. Ojalà tú poguessis fer el mateix. Força a aquesta cursa!

Angel Salgado ha dit...

Joan marc, acabo de veure els posts anteriors....en primer lloc anims a tota la family!!!!!! Tard o d'hora tindreu el que us ben mereixeu....
I anims pel peu ara que ja esta encaminat!! ens veiem per L'IC i espero poder compartir amb tu moments inolvidables com cada any que hem coincidit!! Una abraçada molt forta!

jose maria ha dit...

Home joan marc i que vols trobar-te a la consulta del metge TRIATLETES?, ve que diriem....

- Y tu estas entrenant?.
-...no...he estat parat per un refredat i tal... i no he anat a la piscina..
-(mentirós cabró que estàs entrenant com un fill de puta..pensant)oh! quina mala sort.....
je je, bueno estos comentaris los podem fer quan ens veiem abans d'una cursa no?.

Me n'alegro de haverte vist en la cabra, això es que estàs milloret, que vagi be els tràmits quirúrgics.

Salut

vice sport ha dit...

Jajaja ets autèntic paiu!

Soc el nen de2m que voltava per l'Ironcat avui.

L'any que ve tots dos a acabar-lo eh que amb el que m'has dit me n'han entrat unes ganes brutals!!!

Moltes gracies per tot!