dimarts, 30 de juny de 2009

Cursa del Llop 2.009

Tobbe, Pernilla i Alicia

Carles i la Queralt ( no sé qui dels dos estava més feliç)...la Núria no surt però també ho estava


Els quatre llops de la edició 2.009


Moment emotiu a l'arribada final...Carles Gamisans, Jordi Bort i JR Subirats abraçant-se per la fita assolida


Manolo, Javi, jo i Jaume, satisfets per la feina feta

Javi i Jaume, objectiu assolit..........!!!

Aquesta foto, jo sé que Javi se l'enmarcarà per al seu magatzem.......bravo amic !!!

Arribada de Carles Gamisans a la pujada a Caro, la cosa anava bé..............


Carles Gamisans, arribant al Portell, i repetint la seva mítica frase: " Quien dijo miedo? "

La nostra Carmeta, ella sempre somrient corri on corri...........rebaixant la seva marca en 1 minut, contentíssima.....ens esperen bons entrenaments aquest hivern.

Moments abans de la pujada a Caro, amb Ramon ( fan-supporter), Manolo, Jaume i Javi

Kiko s'està enganxant....crec que en pocs anys intentarà aconseguir el trofeu del llop.

Amb Tobbe Petterson ( Suècia)

El "gran" Txuso, ell si que en sap de disfrutar....

Carles Gamisans, abans d'iniciar la cursa de muntanya, amb final a l'Ampolla.

Amb Oriol, Eva i Sergi, després de la 1a. etapa.

Un any més, i ja van dos de seguits, que em quedo amb les ganes de participar-hi. Encara que ja fa anys vaig poder ser-hi en alguna etapa, no m'equivocaré si dic que aquesta darrera edició, la del 2.009, ha estat la que ha consolidat la prova després del seu retorn al format original, i m'ha alegrat vore com gent d'aqui de casa nostra, s'ha atrevit un cop més a seguir l'ombra i les passes del llop.

Encara recordo les paraules de Jordi Bort, dalt del podium, explicant com durant la darrera etapa en btt havien vist un llop i els havia olorat, pensant-se que aquells tres que anaven junts, ell mateix, Carles Gamisans i J.Ramon Subirats eren llops igual que ell..................la mística de la prova, seguir els passos del llop.........Hores abans, segur que havia olorat també al brillant guanyador d'aquesta edició, el roquetenc Albert Giné ( conegut per tots per Puça ), i que en els dos dies de cursa va brillar com els ulls d'aquest ferotge animal, demostrant a qui encara no el conegués, de quina pasta estava fet. Ràpid en les etapes que dominava i sòlid i constant en les que no tant...........en definitiva, mereixedor guanyador de la prova.( capítol a part mereixen les seves paraules dalt del podium......molta gent en debia estar satisfeta, però sobretot dos per damunt de totes, la seva mare i la seva estimada Tere, aquesta darrera protagonista sorpresa del final de festa.)

També vaig poder retrobar-me amb un vell amic, que feia 6 anys que no ens veiem, Tobbe Petterson de Suècia, juntament amb la seva dona Pernilla i la seva preciosa filla Alicia ( swedish 100 % ). Vam recordar vells temps, i ens vam proposar mutuament no tardar tan en vorens la propera vegada ( Kalmar 2010 ??)
Vaig disfrutar al veure com el gran amic de fatigues, Javi Cotaina, per fi assolia la seva fita, la sempre somniada pujada a Caro, que tantes vegades i vegades haviem parlat. Feia temps que no m'emocionava per un amic, ell encara no ho sap, però diumenge ho va aconseguir....Llàstima que no el vaig poder acompanyar. I com no, el gran Manolo Ramos.......este si que n'ha fet de grosses, els anys no passen per ell, bravo per als dos, bravo...!!!

Adjunto fotos dels dos dies, però les imatges amb que em vaig quedar a la meva retina no les puc ficar, les tinc gravades dins el meu cap..............espero poder-les revelar d'aquí un any....( i aqui llenço el repte ), tinc un amic que encara espera el trofeu a la seva vitrina i li vaig dir que tornariem !!!