dilluns, 27 de juliol de 2009

"Lo senyor Antonio", de professió trashumant



Fa unes quantes setmanes em dieuen que tenim una dinar familiar, que celebren tots els anys la meva familia política i el lloc triat igual que l'any passat, és l'origen dels més grans de la familia, concretament al poble de Fortanete ( Terol).

Aprofitant l'esdeveniment familiar, decideixo apropar-me en bicicleta, intentant travessar terres i rutes poc usuals per mi, i que fins avui no havia tingut encara el plaer de recorrer-les en bicicleta i que prometia 150 km aprox. de noves vivències i aventures.

Sortint des de casa quan encara el sol estava intentant parar el despertador, enfilo direcció Sant Rafel del Riu, Traiguera, Catí, Ares del Maestre ( no sense abans trobar-me amb la "peladilla del Coll d'Ares", Vilafranca....etc.

Abans d'arribar ja a Catí, començo a adonar-me (amb cotxe no te'n adones igual) que estic travessant terres dures, difícils...terres de conreus de blat recent segat...terres a olor de pastures....carrasques sol.litàries...pinars en mig del no res....ramats de bestiar....terres de trashumància.

Terres dures que han vist créixer a gent marcada pel sol de l'estiu i el fred de l'hivern, gent que han lluitat per poder tirar endavant en moments passats molt difícils......una generació que ha patit el que la nostra no patirà mai...gent que mai hauriem d'oblidar.

Gent com Antonio Pérez Daudén, "lo senyor Antonio", home plé de sabiduria i riquesa popular, que encara s'emociona quan recorda els sis dies que li costava baixar el ramat d'ovelles des de Fortanete fins Amposta, o els cinc dies de tornada ( la diferència d'un dia, -m'explicava, era per l'aprofitament de més hores de sol durant l'estiu), els entrebancs que tenien amb la benemèrita, entre barrancs, lligallos i canyades....gent que va patir el que no sabem, i jo intentant rememorar aquelles gestes, amb unes condicions incomparables a les d'aquells temps, injustament comparables...

Si vaig patir com mai pujant el Coll d'Ares, baix un sol de justicia, sense trobar en cap moment el ritme, buscant el cop de pedal que m'havia portat fins al peu del Coll, imagineus aquelles pastors per camins vorejats de marges empedrats, sense cap gasolinera o bar proper per fer un glop d'aigua ben fresca, o a l'hivern mateix...sense refugis fàcils de trobar...i encara gràcies a la manta que portaven a sobre per tapar-se quan el termòmetre s'enfilava cap la part més baixa...si jo vaig patir una estona ahir, què li puc explicar al "senyor Antonio" el què és patir ? no tinc ni posseixo ni la més mínima idea del que és patir...i si ho he fet, res comparable aquells temps

dimarts, 14 de juliol de 2009

Robatoris a dojo: què fem? ( J.Vilagrassa)


El post és d'un familiar meu que a raó d'un cas molt pròxim li va sorgir la idea mentre parlavem encara mig afectats pel succès; el fico aqui per veure que us sembla, ho comencem a fer?

ROBATORIS A DOJO: QUE FEM?

No en parlen ni els diaris ni la televisió. Els robatoris, principalment a habitatges, són tan habituals que ja no és notícia. A més, no cal que ens informin perquè com pràcticament ens han robat a tothom ja no cal ficar-ho als diaris perquè ja ho sabem tots. A més si en parlessin els diaris segurament no ho explicarien com realment ha passat. Sempre que he conegut un esdeveniment de forma personal i/o presencial, quan ho he llegit als diaris ha estat explicat diferent.

Els que ens hem trobat la porta de la casa rebentada o ens han entrat per algun altre indret, finestres, patis de llum, terrasses, etc., sabem el que representa trobar-se la casa d’alt a baix. Calaixos trets i buidats per tot arreu, roba dels armaris escampada per tota la casa i, per suposat, manca de tos els objectes de valor, diners, joies, quadres, col·leccions, etc. etc...., valor crematístic, a la fi de relativa importància (la que cada u li hagi de donar), però l’angoixa, la impotència, la desesperació, el sentiment de desprotecció que hom sent, és quelcom que jo, que ho he patit un parell de vegades, i crec que com jo ningú pot explicar. Això no hi ha companyia d’assegurances que ho cobreixi.

I que hem de fer? Res, cridar al Mossos d’Esquadra per fer la denúncia i portar-la a la companyia d’assegurança, si la tens, per veure si recuperes algun valor i explicar-ho als amics i familiars per desfogar-te i llavors, “a mal de muchos consuelo de tontos”, te n’adones que a tothom li ha passat alguna cosa semblant: dons jo...., doncs els meus veïns..., doncs els meus pares..., doncs els sogres d’un amic... i, si vols, et pots conformar i si no vols pitjor per tu. Cada cas, i no els conec tots, et fa posar els pels de punta.

No ho puc fer més llarg, no vull jutjar als que ens governen, ni als que haurien de vigilar més, ni als que fan les lleis, ni als que les haurien de fer complir, ni al “sistema”, ni a la forma de vida que tenim. Ja ho he fet i no em serveix de res.

Tot i així tinc la sensació de que si un dia ens poguéssim ajuntar tots plegats, els afectats i els que ens vulguin recolzar, en algun lloc per fotre un crit al cel tots plegats, pot ser ens aniria bé, si més no per desfogar-nos, i si al damunt algú d’aquests que votem, per exemple, ens fes cas, ves a saber si entre tots se'ns ocorre alguna idea per millorar la situació.

Fem una plataforma? No ho sé. Alguna cosa pareguda. Recollim de moment gent afectada i preocupada pel tema i ja veurem que fem...

I com ho podem fer? De moment és qüestió que cada u vagi recollint casos pel seu entorn: família, escala, barri, poble i seria bo tenir un cens d’afectats: nom, dreça, telèfon/correu electrònic/, població i tipus de robatori i estar en contacte.

Si algun em vol escriure aportant alguna idea i, ben aviat, fer una trobada i anar ampliant la xarxa, estic a la vostra disposició. Voleu dir que no som capaços d’organitzar-nos i fer una queixa important? Un bon crit al cel no aniria malament.

Provem-ho

Baixada del Renaixement (Xerta-Tortosa)


Per als que no tingueu res previst fer el dia 25 de juliol, i esteu buscant algun prova on participar aquell cap de setmana, us recordo que aquest mateix dia es celebra la Baixada del Renaixement ( dins del marc de la Festa del Renaixement que es celebra aquells dies a Tortosa) en una distància de 15, 7 km, des de la població riu amunt de Xerta, fins l'embarcador de Tortosa.


Aquest any, la prova organitzada pel CN Tortosa amb un nou i il.lusionat equip humà, celebra la seva vuitena edició, i des d'aquí us vull animar a participar-hi, ja que com cada any nombrosos triatletes seran presents a aquesta prova clàssica a les Terres de l'Ebre durant el mes de juliol.


No cal dir, que per als que a hores d'ara la distància els faci mirar-s'ho una mica de lluny, la prova es desenvolupa a favor de corrent.....el qual disminueix notablement el temps emprat en finalitzar la prova.


Sort a tots !!!


Per més info: cliqueu aquí

dimecres, 1 de juliol de 2009

I Bono va baixar a la terra......!!!






Quatre anys després, allí tornàvem a ser....el mateix lloc, diferent escenari, els mateixos actors principals........i 90.000 veus diferents però iguals al mateix temps......El Tour 360º dels U2 començava aquest cop a Barcelona.......i no ens ho podiem perdre, i així va ser.