dissabte, 29 d’agost de 2009

La velocitat no és amiga de la humilitat




No és una novetat, però cada cop és fa més evident que hi ha tot un món entre velocistes i fondistes en la manera de celebrar les victòries, o fins i tot, en els gestos previs a una competició d'atletisme.

Podria ficar molts exemples, tan d'atletes actuals com d'altres que ja fa temps que van optar per la retirada, però en tots, i en cadasqun d'ells, el denominador comú a l'hora de les seves celebracions sempre és el mateix, tot depenen de la especialitat de la qual són especialistes.
Però com que els Mundials de Berlín encara els tenim a la retina, i amb imatges ben calentes encara, perquè no ficar dos exemples ben recordats per tots. L'un, l'Usain Bolt i el seu "teatret" previ al "preparat-llestos-ja" i les seves celebracions digne d'un arquer del bosc de Sherwood (qui no recorda Robin Hood), i la gran Marta Dominguez, que finalment aconseguia el somni que havia perseguit des de que era petita, ser campiona del món, amb un somriure d'orella a orella, i sense abandonar la seva mítica cinta de pèl de color rosa (antes muerta que sencilla). I vull aclarir, que ni estic en contra ni a favor de segons quines maneres de celebrar-ho, i que admiro tan la seva velocitat com la seves condicions, només destacar que entre velocistes i fondistes hi ha tot...un món.

Ara sortiran els que defensaran que tot forma part de l'espectacle, que és una manera de vendre aquest esport als empresaris audiovisuals, per aconseguir més quota de pantalla, que si més audiència, que si més....bla, bla, bla. I no els falta raó, potser si que tenen tot el dret de fer-ho, de pentinar-se les celles davant la càmera abans de la sortida, o de mirades que no saps a qui van dirigides, si esportistes que van darrera d'una pilota i quan la tenen la xuten ho fan o ho van començar a fer, perquè no ells ? estic d'acord, però tots hem de reconéixer, i a l'hora, que........La velocitat no és amiga de la humilitat !!!