diumenge, 10 d’octubre de 2010

Ironman Hawaii 2010


Un any més, la nit s'ha fet llarga per alguns, enganxats a l'ordinador fins ben entrada la matinada. I no ens ha decebut gens ni mica aquesta nova edició de l'Ironman de Hawaii. Primera posició per Chris McCormack, quan ja molts l'havien enterrat. Però ben justet li ha anat, ja que un dels candidats segons les apostes dels entesos els dies abans, l'alemany Andreas Raelert li ho ha ficat ben difícil fins ben bé al final. Raelert i el Rasmus Henning (DEN) crec que són les apostes sèries per noves edicions de la mítica prova a la illa de Kona, enmig del Pacífic. El danès no ha pogut respondre tampoc a les espectatives creades, com tampoc un dels meus triatletes preferits, Lietto, que paga car a la marató els ritmes que porta als 180 km de bici.

El guanyador de les dues edicions anteriors, l'australià Craig Alexander, tot i fer el 4rt. millor parcial a la marató, hauria de no perdre tant en bici veient com molts ja poden córrer ja entre 2:41 h i 2:46 h.

Brillant 7a. posició per Eneko Llanos, encara que la posició no el deurà satisfer personalment, ha de sentir-se ben orgullós pel excel.lent 2010 que ens ha ofert.

Una altra que no falla darrerament, Virginia Berasategui arribava en 4a. posició, que confirma el seu status i aspiracions en aquesta prova tot i que sembla ser que arrastra una lesió des de la edició de l'ant passat al seu peu.

I finalment, un record per Jaime, que amb 9:29 h acaba el seu segon Hawaii, i crec que serà un punt d'inflexió a partir d'ara en la seva vida com a triatleta....possiblement, encara que ell no hi estigui d'acord, hagi tocat sostre. D'ell depen ja si encara veu algun petit marge de millora, que segur que si n'hi ha, el buscarà.

I jo, un any més, repetint-me a mi mateix: si un dia em toca la loteria, ja sé on haig d'anar a passar uns 15 dies de vacances la primera lluna d'octubre.