dimarts, 16 de novembre de 2010

Gràcies Haile ( 2ona. part)


Doncs sí, gràcies per no haver avisat que després d'una setmana que anunciaves que ho deixaves, resulta que ara t'han degut ficar un bon grapat de dòlars (desconec ara mateix quina és la moneda oficial d'Etiòpia) a sobre la taula, i t'han convençut per seguir fins Londres 2.012.

Bé, almenys has tornat a riure....com tu ben bé saps, i ja no ens quedarem amb la teva cara apagada i trista de la setmana passada, quan des de Nova York ens anunciaves l'adéu.

Gràcies per no avisar....i gràcies també per tornar.

Avui en dia, ja no queda res gratis

L'expedició a Masdenverge, al complet.


Gerard, amb la copa de la 2a.


Els més petits de l'expedició

Eva Roig, segona classificada.




Mentida, a Masdenverge...sí !!!

I encara que sigui una excepció, així ens ho van poder demostrar la gent de Masdenverge (Montsià) que van organitzar dissabte passat la seva segona Cursa i Caminada popular.

Excel.lent i senzilla organització, que ens demostra un cop més, que les coses com més senzillament es fan, millor surten. Un magnífic equip de voluntaris (amb les seves llampants samarretes taronja que se'ls veia d'una hora lluny) van ajudar a fer d'aquesta cursa ( i caminada)la millor manera de passar un bon matí de dissabte de novembre. Felicitar a tots ells, l'any que vé tornarem, i encara que no sigui gratis (alguns comentaris d'algun integrant de la organització així ho va insinuar) la inscripció, no serà precisament aquesta l'excusa per no tornar.

De la meva cursa, aquest cop evitaré fer cap comentari, no per res....si no perquè tampoc poca cosa més vaig poder fer. La nostra amiga Eva Roig, segona i poc a poc agafant-li el gustet al pòdium....fins on arribarà?

Retorn a l'alta competició del presi Benja, que comença a deixar ben endarrera el maleït estiu que ha passat.....ens esperen moltes curses junts encara, i ell ja comença a veure-ho més clar.

I per últim, la guapa de casa, aquest cop lesionada, s'apuntava només a la caminada, fent algun "amago" d'atac als darrers metres de la mateixa, deixant al grup de l'escapada al seu darrera ;)

dilluns, 8 de novembre de 2010

Gràcies Haile




Mai en la vida havia vist a l'atleta Haile Gebrselassie (Etiòpia, 1973) tan serio com avui per TV, anunciant en roda de premsa la seva retirada definitiva coma atleta professional. I em resulta estrany, perquè sempre s'havia caracteritzat pel seu ampli somriure i caràcter afable amb tothom, i com no, per les seves excel.lents capacitats per córrer.

Encara recordo, no farà molts anys, quan vaig tenir l'oportunitat de poder saludar-lo personalment quan va venir a participar, i guanyar, a la Mitja Marató de Granollers. Amb una paciència infinita amb tothom que volia fer-se la foto de rigor amb ell ( aquell dia no portava jo la càmera), i poder creuar tres simples paraules d'afecte i admiració. És d'aquelles persones, qu el veus i saps que és gran, molt gran...

Atleta que ho ha guanyat tot, i que segueix tenint per molt de temps crec, el record del món de la distància en Marató, en 2:03:59 h (Berlín, 2008). Us imagineu fer 42 sèries de 1.000 a 2'56'' totes les sèries ??

Diumenge, a la marató de Nova York, es va haver de retirar per problemes físics, veient suposo que el cos ja ha dit prou per aquest petit atleta, i així ho ha anunciat avui mateix.

Se'n va un dels grans, però l'atletisme mundial està amb deute amb ell....gràcies Haile.

dimarts, 2 de novembre de 2010

Prou


Quasi bé sis mesos després, quasi bé sis mesos després d'arribar-hi, finalment he pres la decisió. Tenia clar que no seria fàcil, tenia molt més clar que ho havia de fer poca poc i sens pressa.

El camí va ser llarg, molt llarg...potser més del que vaig desitjar, però un cop arribat, havia de decidir si volia seguir, o simplement, acceptar la realitat i gaudir dels records del camí i com no, de l'arribada.

No he pretés mai ser com alguns, que ho donen tot per poder arribar. Jo ja vaig donar el que havia de donar, ja vaig pagar la meva qüota, i he complert amb allò que desitjava, he complert en allò que em feia falta. Però no tots estem dotats per fer-ho; uns millors que altres, altres menys...i altres, massa sacrificis posen a sobre la taula a canvi de res, massa dies de fred i calor, massa batecs fora de tó, molts somnis, massa il.lusions...i total, quan hi arribes no ets més que ningú, no has demostrat res, no ets sents el més gran...només et sents en pau amb tu mateix, i això si que et fa sentir molt bé, i t'alleugereix força el caminar, i ho veus tot molt més clar.

Tampoc voldria dir "mai més", però la decisió està presa, madurada en silenci i pensada molt bé com dir-la. No hi tornaré, almenys a Ítaca. Ja vaig arribar-hi quasi bé fa sis mesos, i la veritat...s'està molt bé aquí. Continuarem viatjant, continuarem ficant altres il.lusions i somnis a sobre la taula, però aquests aniran molt més d'acord amb les capacitats d'un mateix. No ens enganyem........m'anava gran , molt gran. I ara no val a dir que tot està a la ment, que si vols pots, etc........sí, sí, i també està a les cames, al cor, a l'espatlla, als genolls.....i aquests es queixen massa per seguir-hi, cal escoltar-los, cal fer-los caliu.

Acaba un cicle, i en comença un altre........però fins aquí, prou !!!