dissabte, 25 de desembre de 2010

Un més de passat


Entremig encara d'un govern de socialistes i un altre de convergents, resacosos encara d'un hipercalòric àpat dotze hores i escaig després, una mica descontrolats, val a dir-ho, pel fet de llevar-se més tard de l'habitual, i un cop refets els nervis dels més menuts de la casa ( i algú de més gran) durant tot el dia d'ahir per l'arribada del de la barba blanca.............els contenidors de paper i cartró han vist sortir el sol atapeïts fins ben a dalt de tot, inclòs aquells que per ganduleria prefereixen deixar-ho fora d'on toca.

Matí de "bricolatge", fent veure al més menut de casa que, "-tranquil, que jo t'ajudo a muntar-ho". Ai, quins problemes...i a quines hores. No entenc encara els distintius que hi fiquen els senyors fabricants, o millor dit importadors de joguines, on indiquen a la respectiva caixa que aquella joguina en qüestió és per més grans de X anys. Crec, sincerament, que hi ha cops que haurien de ficar "+18" i amb algun curset subvencionat de bricolatge en especialitat de joguines per poder, almenys, atrevir-se a muntar-los.

I que dir del fatídic moment, en que se'ls ocorreix als més menuts, dir-te en veu de "corderet degollat"..........-Baixem al carrer? vull provar el cotxe teledirigit que m'han portat....-Uff, que no veus que avui passen catxos (els tords)? que no veus que ens quedarem gelats com un cuc?- No, no ho entenen, ni falta que fa.............i agafa la jaqueta, bufanda, gorro, guants.......agafa aire, i a fer cara de bon pare que veu com el seu fill és feliç amb el seu cotxe teledirigit, made in china evidenment. Sí, molt feliç......però els dos pelats de fred.

Menys mal, que arriba l'hora del dinar, esperant sempre aquella trucada d'aquell que diu que en deu minuts vinc i al final en són una mica més....però bé, no importa, tots a taula amb el plat davant....i mirant al costat i a totes bandes per veure si algú t'enxampa el moment en que no pots resistir picar un tros de pernil o formatge (moment culminant quan la gana apreta ja a quelles hores) i finalment, quan arriba l'inquilí d'aquella darrera cadira buida, com si s'obris la veda...........tots amb el cap assucat al plat............

Dues hores després, que si estava tot molt bó, que si ja no puc més, que si aquests Nadals no volia menjar tant, que si el de la barba blanca n'ha fet massa, que no calia tant, que si en el futur hem de ser més a taula no sabrem on ens ficarem, que si els colzes de la sopa de galets més bé semblen genolleres...etc.

I sempre amb els teus, ben mudats i ben llepats, que no falti ningú i que l'any vinent, poguem repetir de nou...un més de passat.

Que aixequi la mà el qui encara no cregui en ell













Perquè no es perdi la màgia ni la il.lusió, perquè reflexionem sobre l'afortunats que arribem a ser....i per als qui a la seva edat ,encara no hi creguin.