dimecres, 21 de desembre de 2011

Un somriure per als que ens han fet riure



Fins i tot en aquests temps, en que les coses són cada cop més difícils i molta gent, malauradament , ho estan passant ben magres...i encara que els sigui molt complicat arrencar un somriure de la seva cara...ajudem-los de qualsevol manera, per insignificant que ens pensem que sigui...fem-ho.

La marca comercial que surt en el video que adjunto no té res a veure amb el post, però m'ha fet gràcia veure quasi totes aquelles persones que m'han fet riure fins avui...i val a dir també, que no tot està perdut tampoc en el camp de la publicitat, encara queden publicistes creatius que amb intenció sana assoleixen, a part de vendre'ns la marca, arrencar-nos un senzill i sincer somriure.

dimarts, 20 de desembre de 2011

Dubtes quasi existencials


-Li comprem una moto petita?
-Nooooo.......serà un trasto més per casa
-Doncs, una disfressa i l'aprofitem per Carnestoltes...
-Nooooo, que en voldrà estrenar una altra quan arribi el febrer.
-I si li miressim una joguina educativa, puzzle...etc.
-Bahhhh, dos dies i al calaix i ja no l'has vist més.
-Tens raó.
-Havia pensat aprofitar i regalar-li un pijama que li fa falta.....
-Si, si li porten un pijama, deixarà de creure amb la màgia del Nadal abans de temps, i maleïrà al de la barba blanca per sempre més.
-I aquells ninots de nom estrany més lletjos a no poder ser?
-Ah, noooooo.........d'aquests ni parlar-ne, que em fan por només veure'ls.
-Doncs havia pensat també en una pilota.
-Pilota de què? de futbol, básquet, voleyball, handball, de platja o de tennis? perquè vols que et recordi aquell calaix de pilotes com n'està de ple?
-Ja ho tinc, li regalarem un joc per pintar, segur que li agrada molt......
-Si, i a les parets del pis també li agradaran moltíssim..........sobretot aquella del rebedor que veuria tothom al entrar a casa nostra.
-Ja fa temps que rondina que si PSP, que si "Intendo"..........què creus?
-A veure, li vols comprar una "maquineta" per ell ?O pel seu pare que l'agafarà d'amagat amb l'excusa de que........-noooo, és per al meu fill.
-Ja, el mateix que va passar amb el trenet elèctric, l'Scalextric, el Madelman, i el cotxet teledirigit....que aprofitant que sortiem de casa per donar un tomb i tu ens deies que et quedaves a casa perquè tenies feina, aprofitaves per jugar una estona del tot amagat.
-Bé, haurem de seguir pensant......el dissabte arriba de nou el de la barba blanca...i alguna cosa haurem de fer


dissabte, 10 de desembre de 2011

Betlem 2.0










Hi havia una vegada, no molt lluny d'aquí, que un ànec va néixer a una espècie de portal, bé...portal portal ben bé no, però els seus pares (que no tenien pinta de dir-se ni Josep ni Maria) el van mostrar a tots els seus veïns al porxo de casa seva. La gent els deia que havien de ficar també al porxo un ase i un bou, però......res, no hi havia manera, i així.....encara que d'ase si en tenien, un cavall, un conill, un cavall petit i altres animalons li farien companyia.

Per celebrar la benvinguda, tres personatges misterioros amb corones al cap, s'aproparen al saber la bona nova, i allí tanmateix es trobaren també amb un altre personatge tan o més curiós que ells, vestit de dalt a baix de vermell i amb una barba blanca que li donava un caire entranyable.

Els més joves dels voltants, van voler també celebrar-ho, i així ho van fer practicant l'art del grafitti al darrera de la casa, donant-li un ambient força idoni (...o no). Llàstima, val a dir, que gràcies a les comoditats dels nostres dies, no vam poder gaudir de la presència d'un fètid i il.lustre personatge que ensenyava el cul a tot aquell que s'hi arrimava, al so de; -On és el caganer? Aquest cop, la comoditat d'un amagat retret de la marca similar a la pedra (¿?), ens ha deslluït amb l'absència d'aquest personatge tan estimat per tothom.

Nous temps per les tradicions, tot avança i tot canvia, incloent-hi també la desil.lusió del príncep hereu a la corona espanyola, que aquest any, ha descobert que els pares són els Reis, i que l'home del sac és el cuñaoooo !!!!


dimarts, 29 de novembre de 2011

Praha















Carrers empedrats, aromes de vi calent, edificis amb un passat històric, ponts que uneixen les dues riberes del riu, tramvia amunt i avall...

Vestigis d'un passat comunista encara presents en algun racó, turistes perduts entre ells mateixos aprofitant ara que ja no calen rodets de fotos, l'era digital ho fa molt més fàcil...esglèsies, torres, castells, hebreus encara amb el barret posat a mitja tarde rumb a les sinagogues amb pas ferm i allargat, un gent que denota fàcilment el seu passat i també la seva aposta pel capitalisme i l'economia de lliure mercat, orgullosos de pertànyer a Shengen però no a la zona euro, gent que han entés que l'anglès s'havia d'aprendre ràpid...

Artistes que han perdut l'aire de bohèmia al bell mig del seu pont més famós, ràpides i àgils conversions de la seva moneda a l'euro...per constatar finalment, que si, que potser si que és una mica més barat....un ohhhh!!! darrera cada cantonada...

Deliciós l'extracte de malta que ens ha ofert juntament amb la seva gastronomia...tota ella, amb els primers aires freds de l'hivern, silenciosa a primera hora del matí, i bullint de turistes angoixats durant el dia, per ser els primers en les cues o per inmortalitzar centenars de fotos que després a casa, els familiars veurant una i altra vegada badallant d'avorriment un diumenge per la tarde....tota ella, fascinant, freda, misteriosa fins i tot...................Dêkuji Praha....

dissabte, 29 d’octubre de 2011

40 anys de passió










Les mostres de carinyo i afecte sempre te les demostren al final qui realment les sent de debó, a canvi de res, només ganes de fer-te feliç i omplir litres i litres d'autoestima sense parar.

I així ha estat avui, un dissabte frescot de finals d'octubre, decidim a casa des de fa uns dies anar a dinar fora, sense presses, sense tenir que parar la taula, sense cuinar....I res m'havia fet imaginar que seria arribar al lloc escollit, i trobar-me amb una magnífica sorpresa d'aquelles que ni te les esperes ni creus realment que mereixes fins que realment te la trobes de sobte. La complicitat de tots/es ha estat plena i rodona, i així d'aquesta manera he pogut gaudir de la companyia, carinyo, estima i caliu d'una colla de gent, que lluny en la distància però molt propera a la vegada, no puc gaudir molts cops ja sigui per la distància com per poder coindicir tots.

I sembla ser que el meu passat 40è aniversari ha estat l'ocasió perfecta per emprendre un viatge cap aquí baix per veure'ns i gaudir d'un bon dinar.

Anècdotes vàries ens han demostrat que ja no tenim ni 20 ni 30 anys, però d'això es tracta, de recordar-ho...i per molts anys.

Gràcies amics/gues.............el 12-05-2012 ens veiem a l'Ampolla a les 07:00 h del matí amb el neopré ficat !!!

dimarts, 14 de juny de 2011

Aupa Tocola !!!











Encara recordo en carinyo l'any 2.004, a la zona de meta de l'Ironcat, quan acabava d'arribar a meta un "tiarrón del norte", amb cara de pocs amics preguntant: " A ver, quién es el responsable de todo esto?", i la cara que feia el director de cursa davant d'aquella pregunta i aquell personatge ja pagava.....glups!!! "Pues nada, felicitaciones, una prueba cojonuda!!!".........ara ja vam podiem respirar després d'aquelles paraules...ufffffff.


Era ell, el tio Tocola, Xabier Telleria que ens havia asustat aquell dia amb la seva pregunta.....però no tant com ens ho ha fet aquest cap de setmana passat. El cor li va donar un avís, i en un avís s'ha quedat afortunadament...............ja li ho vaig advertir un dia ...."cuidado, que el corazón no te cabe en el pecho ;) "....però bé, ens van arribant notícies bones des d'Euskadi....i aviat tot tornarà a la normalitat, furgoneta amunt i avall amb la seva Marijé i les seves filles, societats gastronòmiques, el seu parlar ràpid i nerviós......i com no crec que m'hagi fet cas, continuarà tenint un cor que no li cap al pit....


Aupa Tocola, cuidate cabezón, que en agosto me tienes que enseñar tu preciosa y querida tierra, y librar algunas batallas más en un futuro no lejano. Besarkada bat !!!

Quarta !!!!

Ja em veig ben aviat, fent-li fotos dalt del pòdium...................ben fet bessona !!!

Els Taus d'Amposta





Magnífic debut d'una colla de gent amb molta il.lusió, ganes, coratge i.....perquè no dir-ho, en un bon parell. Una nova entitat ha nascut, són els Taus d'Amposta, un nou club de rugby...esport amb poca tradició a les notres Terres, però no per això mancat de moltes ganes de créixer i seguir endavant.


Ahir era el seu debut, contra els Llops de la URV de Tarragona, molts nervis, però molts...........però finalment, un cop l'arbitre va xiular el final, moltes cares satisfetes i alguna que altra cama coixa........felicitats, ara ja heu donat el primer pas, ara només cal mirar endavant, sempre endavant.