dissabte, 25 de desembre de 2010
Un més de passat
Que aixequi la mà el qui encara no cregui en ell
divendres, 24 de desembre de 2010
dijous, 23 de desembre de 2010
dilluns, 20 de desembre de 2010
dimarts, 16 de novembre de 2010
Gràcies Haile ( 2ona. part)

Avui en dia, ja no queda res gratis

I encara que sigui una excepció, així ens ho van poder demostrar la gent de Masdenverge (Montsià) que van organitzar dissabte passat la seva segona Cursa i Caminada popular.
Excel.lent i senzilla organització, que ens demostra un cop més, que les coses com més senzillament es fan, millor surten. Un magnífic equip de voluntaris (amb les seves llampants samarretes taronja que se'ls veia d'una hora lluny) van ajudar a fer d'aquesta cursa ( i caminada)la millor manera de passar un bon matí de dissabte de novembre. Felicitar a tots ells, l'any que vé tornarem, i encara que no sigui gratis (alguns comentaris d'algun integrant de la organització així ho va insinuar) la inscripció, no serà precisament aquesta l'excusa per no tornar.
Retorn a l'alta competició del presi Benja, que comença a deixar ben endarrera el maleït estiu que ha passat.....ens esperen moltes curses junts encara, i ell ja comença a veure-ho més clar.
I per últim, la guapa de casa, aquest cop lesionada, s'apuntava només a la caminada, fent algun "amago" d'atac als darrers metres de la mateixa, deixant al grup de l'escapada al seu darrera ;)
dilluns, 8 de novembre de 2010
Gràcies Haile


dimarts, 2 de novembre de 2010
Prou

El camí va ser llarg, molt llarg...potser més del que vaig desitjar, però un cop arribat, havia de decidir si volia seguir, o simplement, acceptar la realitat i gaudir dels records del camí i com no, de l'arribada.
No he pretés mai ser com alguns, que ho donen tot per poder arribar. Jo ja vaig donar el que havia de donar, ja vaig pagar la meva qüota, i he complert amb allò que desitjava, he complert en allò que em feia falta. Però no tots estem dotats per fer-ho; uns millors que altres, altres menys...i altres, massa sacrificis posen a sobre la taula a canvi de res, massa dies de fred i calor, massa batecs fora de tó, molts somnis, massa il.lusions...i total, quan hi arribes no ets més que ningú, no has demostrat res, no ets sents el més gran...només et sents en pau amb tu mateix, i això si que et fa sentir molt bé, i t'alleugereix força el caminar, i ho veus tot molt més clar.
diumenge, 17 d’octubre de 2010
dimecres, 13 d’octubre de 2010
Marketing i publicitat
dimarts, 12 d’octubre de 2010
2010 Kona bikes

- Cervélo ............468 unitats.
- Specialized..... 113 unitats.
- Trek ..................108 unitats.
- Scott ...................98 unitats.
- Felt ......................96 unitats.
diumenge, 10 d’octubre de 2010
Ironman Hawaii 2010
diumenge, 26 de setembre de 2010
Un dia ho entendrà

dissabte, 25 de setembre de 2010
Ets molt gran "tiu"
Ell sap bé que recordo molt especialment l'abraçada que em va fer un cop vaig arribar a meta de l'Ironcat enguany, i les seves paraules mentre m'abraçava tenia jo tantes ganes de sentir-les com ell de dir-les, i finalment....el desig es va complir per part dels dos. El seu caràcter tranquilot i el seu gran cor (més gran que la seva alçada) me'l va transmetre durant el dia de la cursa: "- tu tranquil, vés fent............., que jo t'espero a l'arribada-", mentre jo li recordava la seva mítica frase un any a Lanzarote dient-li a la seva dona: " -tu vés a dutxar als nens i a donar-los el sopar que jo encara en tinc per una estona-".....

dilluns, 20 de setembre de 2010
Un cant a la llibertat
La nostra societat acostuma a homenatjar i recordar persones admirades, un cop ens han deixat. Això no ha canviat ni canviarà amb els anys, i potser poc a poc seria el moment de no pensar-ho i sí en elogiar aquelles persones que realment sigui just que sentin i rebin el caliu de la gent que els aprecia.
Quan vaig iniciar el meu bloc, una de les premises que em vaig marcar, era la de no parlar de política, excepte si en algun moment puntual algun fet podia implicar la meva manera de pensar present o futura, i aportar una visió més a qualsevol tema que cregués oportú.
Un cop aclarida aquesta premisa personal i voluntària, no vull recordar a José Antonio Labordeta (1935-2010) com a personatge polític, ja sigui pel seu característic llenguatge, ja sigui per les seves formes agradessin o no, o simplement per la seva manera de fer política (com diria un que ara no recordo, des del poble i per al poble).
Prefereixo recordar-lo com aquell simpàtic i a la vegada aspre personatge, que amb una motxilla a l'esquena recorria camins i carreteres de tota la península, estirant la llengua als habitants de pobles mig abandonats i deshabitats, i fent llargues xerrades amb pastors, pagesos, grangers o simplement funcionaris que tornaven al seu poble un cop la jubilació havia aterrat a les seves llars. També, més d'un neo-rural apareixia pels seus documentals, vacil.lant de que ells vivien a la ciutat, però un cop arribaven els caps de setmana els agradava molt el poble del seu avi i canviaven les sabates de xarol per unes xiruques i un barret de palla.
Com no podia ser d'una altra manera, i si m'equivoco perdoneu, aquest espectacle el podiem deleitar per La2, canal destinat quasi de forma obligada a aquests tipus de programes (juntament amb documentals de fauna diversa i concurssos diversos a l'hora de la migdiada). Però crec que a Labordeta això no li importava, és més, crec que li devia agradar, no sentir-se tan protagonista veient-se per La Primera en ple mes d'agost a hores en que tothom, o dormia o era a la platja.
Com a cantautor, generacionalment no em considero persona oportuna per parlar-ne, és més, reconec que només coneixia un parell de cançons d'ell, però sembla ser que en aquells temps difícils i complicats, va ser un dels que va estar allí davant...rebent i aixecant la veu ( i el puny).
Avui, mentre els aragonesos ploren la seva pèrdua, molts d'ells i d'altres pobles són i som, una mica més lliures. Les seves cendres faran cap al riu Gállego, afluent del nostre Ebre....i d'aquí uns dies...potser sentirem per la riba del riu la seva cançó amb el puny enlaire abans de descansar amb les aigües de la mar.
"Las chicas son guerreras"

dilluns, 13 de setembre de 2010
diumenge, 1 d’agost de 2010
Cidinha Campos...genial !!! (Brasil)
Brillant intervenció de la diputada brasilera Cidinha Campos, davant l'Assamblea Legislativa de l'Estat de Rio de Janeiro (ALERJ).
Un toc intern d'atenció a polítics corruptes en una de les potències econòmiques mundials emergents com és Brasil, i que haurem de tenir molt present en els propers anys.
dijous, 22 de juliol de 2010
II Duextrem d'Amposta



dimarts, 13 de juliol de 2010
Sentir-se pau
dijous, 17 de juny de 2010
LIP DUB
A través del bloc de Jesús Ferré, he trobat aquest lib dub que han fet els alumnes de l'IES Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita, i sembla ser que són pioners.
Com bé diu Jesús al seu post, "...Que flipant que haguessen fet estes coses quan anava a l'institut!!!". Estic totalment d'acord, els de la nostra generació aspiràvem a moments divertits quan algú s'atrevia a fer alguna amenaça falsa de bomba a l'institut, o moments pre-ludòpates quan anavem a gastar-los als Jocs Estadi de Tortosa...i poca cosa més ( altres ho feien descobrint els plaers inútils de la nicotina o altres aromátics)
No coneixo a cap alumne que aparegui al lib dub, però vagi des d'aquí la meva admiració pel que han fet...perquè després no tothom fiqui a la joventut d'avui en dia dins al mateix sac.
dimecres, 16 de juny de 2010
Crack
dilluns, 14 de juny de 2010
Un llop amb sabates de tacó


Menys mal que encara dins de tot, m'ho vaig passar com mai, i gràcies sobretot a Ramón Hdez. que va voler quedar-se en mi els últims kms. quan les plantes dels meus peus van dir prou. Gràcies Ramón, de veritat.
Ens hem proposat l'any vinent fer-la en millors condicions, sobretot ben calçats, i entrenant per muntanya (semblavem corderes coixes per aquelles baixades quan la gent que portàvem davant feia estona, de cop desapareixia quan el desnivell era favorable). Vam disfrutar com mai amb el grupet que solem entrenar per l'Ampolla ( ens feia falta Javi Cotaina, vam pensar molt en tu), amb David i Manolo, i vam disfrutar d'un dia personalment amb una calor moderada i unes vistes....bé, ja us ho podeu imaginar.
L'any vinent aniré millor calçat, no amb les sabates de tacó que protava.....és que on em pensava que anava?
Se'm oblidava...Enric Colomé i tota la gent de l'organització i voluntaris....FANTÀSTIC !!!