
Un dia qualsevol entre setmana, d'aquells en que pel matí encara surts amb una jaqueta i a migdia ja et sobra, i et puges les mànigues de la camisa, i aquells més joves/jovenetes ja van pel carrer com si fossim a 10 de juliol......anàvem Aleix i jo fent un parell d'encàrrecs pel carrer...però no era un dia qualsevol, si més no, per molta gent era un dia important, i sobretot ho era més cada cop que ens apropàvem a l'hora.
Encara que un sigui ateu futbolísticament parlant (religiosament està clar), no pot tancar els ulls ni tapar-se les orelles davant la realitat ni la evidència, i si a aquelles hores molta gent anava pel carrer amb la camiseta del Barça posada, era perquè possiblement se'n preparava una de grossa i bona .
Els ulls d'Aleix cada cop s'obrien més davant aquells símptomes del que passaria més tard. I finalment, com a bon estratega a pesar de la seva curta edat, no va poder aguantar més i va haver de preguntar:
-Papa, ja ho sé que a tu no t'agrada, però...
-Què vols dir Aleix?
-Que......deu ser molt guai tenir i portar una camiseta del Barça, no? ( amb careta de corderet degollat).
-Ehhhh?
-Que............m'agradaria tenir-ne una a mi tambè.
-(Glupssss)....jo és que...........
-Però serà per mi, tu no te l'hauràs de ficar
-Si home, només em faltaria això.....
-(silenci)
-(més silenci)
-(més careta de pena o corderet degollat)
-Bé, som-hi...anem a la botiga i en comprem una. (buffff, la que em caurà a sobre)
Aleix, ha vist part del partit amb la camiseta posada (la son li ha pogut més al final), ha dormit amb ella i aquest matí al col.legi tambè posada.
Finalment, l'amor de pare ha pogut més que les meves conviccions.....però veure'l tan feliç no té preu, i ara ja podrà ficar-se-la els dies que tocarà....una altra cosa serà que sigui correcte o no que vegi el que fan els seus idols, i que no imiti o intenti imitar el que fan els jugadors a sobre la gespa, que poc exemple o gens donen als més petits, però aquesta és una altra batalla....possiblement perduda.